Fuera sopla el viento
Fuera está lloviendo
un aullido aterrador
Y yo te observo mientras duermes
respirando dulcemente
en la calma de ésta habitación
Todo lo que siento
llueve desde dentro
aguacero de electricidad
Y al besarte en la mejilla
yo creí que me moría
se rompía este pobre corazón
Quiero besarte
tengo miedo a despertarte
entro en tus sueño
y te grito desde lejos
que te quiero
En solo un segundo
he comprendido lo que importa y lo que no
El fin del mundo
la tormenta, el dolor
quedan muy lejos de esta habitación
Fuera sopla el viento
fuera esta lloviendo
un aullido aterrador
Pero un susurro nos envuelve
Nos abraza lentamente
como un mantra conocido por los dos
No son fantasmas
es mi espíritu el que habla
entra en tus sueño
y te grita desde lejos
que te quiero
En solo un segundo
He comprendido lo que importa
y lo que no
El fin del mundo
la tormenta, el dolor
quedan muy lejos de esta habitación
Quiero besarte
tengo vedo a despertarte
entro en tu sueño
y te grito desde lejos
que te quiero
En solo un segundo
he comprendido lo que importa y lo que no
Los desengaños y los malos presagios
las envidias, las intrigas
que complican nuestras vidas
quedan, quedan muy lejos de esta pompa de jabón
nuestra burbuja de amor
Sube por el cielo
más allá del Universo
Sube y estalla en tu sueño
Sempre em sento atret pel teu somriure
i pel teu cor que m'il·lumina.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor:
dóna'm la mà.
Quan et vaig conèixer,
vaig recordar imatges
que em guardava dins el cor
des que era petit.
¿Vols ballar amb mi en aquest difícil camí
de llum i ombra?
¿Encara m'estimes?
¿Vols que continuem el viatge junts?
A vegades vull mirar
enrere, a vegades vull mirar
cap a una altra banda,
però lluitaré amb amor, coratge i orgull.
Sempre em sento atret pel teu somriure,
que és un racó immens d'esperança.
En aquest univers,
tots busquem l'eternitat.
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor:
et dono la mà.
Em preocupa que visquis tan de pressa.
Això fa que estiguis de mal humor,
tot i que sé que pots fer
tot el que et proposis.
El que fas em fa perdre el món de vista.
¿Encara m'estimes? ¿Vols que ens perdem,
que ens perdem
en la immensitat de l'oceà?
T'he de dir tantes coses...!,
però, ara que estem sols, no sé com fer-m'ho:
no sé per on començar,
no em surten les paraules, no sé què dir.
Sempre em sento atret pel teu somriure.
No sé per què, però ara m'adono
que tinc ganes
de trucar-te i parlar amb tu.
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos més enllà de l'horitzó:
dóna'm la mà.
Sempre em sento atret pel teu somriure,
que és un racó immens d'esperança.
En aquest univers,
tots busquem l'eternitat.
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor:
et dono la mà.