Dóna'm la mà

Sempre em sento atret pel teu somriure
i pel teu cor que m'il·lumina.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor:
dóna'm la mà.

Quan et vaig conèixer,
vaig recordar imatges
que em guardava dins el cor
des que era petit.
¿Vols ballar amb mi en aquest difícil camí
de llum i ombra?
¿Encara m'estimes?
¿Vols que continuem el viatge junts?

A vegades vull mirar
enrere, a vegades vull mirar
cap a una altra banda,
però lluitaré amb amor, coratge i orgull.

Sempre em sento atret pel teu somriure,
que és un racó immens d'esperança.
En aquest univers,
tots busquem l'eternitat.
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor:
et dono la mà.

Em preocupa que visquis tan de pressa.
Això fa que estiguis de mal humor,
tot i que sé que pots fer
tot el que et proposis.
El que fas em fa perdre el món de vista.
¿Encara m'estimes? ¿Vols que ens perdem,
que ens perdem
en la immensitat de l'oceà?

T'he de dir tantes coses...!,
però, ara que estem sols, no sé com fer-m'ho:
no sé per on començar,
no em surten les paraules, no sé què dir.

Sempre em sento atret pel teu somriure.
No sé per què, però ara m'adono
que tinc ganes
de trucar-te i parlar amb tu.
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos més enllà de l'horitzó:
dóna'm la mà.

Sempre em sento atret pel teu somriure,
que és un racó immens d'esperança.
En aquest univers,
tots busquem l'eternitat.
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor:
et dono la mà.

Descarrega